La bicicleta és un mitjà de transport que fins ara s’ha relacionat, generalment, amb la pràctica d’esport, però en els últims temps aquest concepte està canviant. Cada cop hi ha més gent que la utilitza en els seus desplaçaments diaris, i poc a poc es va convertint en una imatge quotidiana veure pel carrer a persones pedalejant amb pantalons llargs i jersei, o fins i tot amb vestit i corbata.
Les causes d’aquesta metamorfosi que s’està experimentant als carrers està motivada per diverses raons, tant variades com fonamentades, que els seus usuaris defensen amb raonaments lògics i coherents.
Potser el primer que ens ve al cap és el relacionat amb la contaminació, un aspecte que es troba a l’ordre del dia entre les preocupacions de la nostra societat. Si ens movem amb bicicleta reduïm de manera notòria la contaminació, i d’aquesta manera respectem molt més el medi ambient, compensant, en petita mesura, l’elevat nivell de pol·lució que provoquen els fums que desprenen els tubs d’escapament dels vehicles motoritzats. No obstant, podem trobar altres aspectes positius a aquest mitjà, com per exemple el menor cost econòmic que ens representa, ja que ens estalviem molts diners en gasolina, o una major optimització del nostre temps. No haver d’estar pendent dels horaris dels trens o autobusos, o de l’estona que podem estar aturats en una retenció al centre de la ciutat veient com el semàfor no para de canviar de color, ens permet calcular amb més precisió el temps que podem trigar en fer el nostre desplaçament, sense tenir en compte els nervis i estat d’estrès que també ens evitem.
Un darrer punt a ressaltar és l’exercici físic que realitzes mentre vas d’un lloc a l’altre, molt positiu a l’hora de mantenir-se en forma i tenir
una salut més forta. Sovint la gent detecta una part negativa d’aquest aspecte, el fet d’arribar suat al lloc on vas, però no s’ha d’oblidar que,
a ple estiu, caminant tranquil·lament, també s’arriba suat allà on vagis.
No obstant, sembla que urbanísticament parlant no acabem d’estar preparats per normalitzar aquest tipus de mobilitat a les nostres ciutats, ja que utilitzar la bicicleta es pot considerar un veritable esport de risc. Els pocs carrils bici que hi ha al carrer no estan gaire ben fets, no tenen continuïtat i els múltiples graons que trobem al nostre pas dificulten molt la circulació, i a més a més, no són respectats ni pels vianants, que passegen amb normalitat envaïnt-los sense cap tipus de mirament, ni pels cotxes o motocicletes, que aparquen al mig, obstaculitzant-ne el pas.
És clar que la gent no s’acaba d’acostumar a aquest transport alternatiu, i canviar-ne la mentalitat no serà fàcil, però els ajuntaments de grans ciutats com Barcelona o Girona sembla que estant intentant de normalitzar-ne l’ús.
EL BICING.
En el primer cas, l’exemple de la implantació de Bicing n’és un clar exemple. Aquesta proposta de mobilitat per Barcelona es va iniciar el mes de març de l’any passat, i intenta potenciar la bicicleta com a mode de transport públic per desplaçar-se d’un punt a un altre.
Els primers trenta minuts de trajecte estan inclosos en la tarifa d’abonat (24 euros anuals), i si se sobrepassa aquest temps, s’han de pagar 0,30 euros cada 30 minuts. En les diferents parades de Bicing que et pots trobar per la ciutat (n’hi ha més de 200) és on has d’iniciar i acabar el teu recorregut.
GIRONA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada