Ferran Corominas - Jugador del RCD Espanyol

Sabem que els teus dies són molts complerts perquè compagines entrenaments i partits amb els estudis. Qué estudies i com ho portes?
Estudio psicologia, ara mateix estic a 3er i compangino algunes assignatures de 4rt. La veritat no ho he deixat mai, potser algunes époques no he apretat tant com voldria per temes de desplaçaments i moltes competicions alhora. Però ara, al haver estat eliminats a la Copa, per desgràcia, tinc més temps i per tant puc dedicar-hi més hores.


Com va ser el canvi de Girona a Barcelona quan vas fitxar per l’Espanyol B?
Al principi, va ser dur. Soc fill únic i sempre he estat molt unit als meus pares. Vaig estar tres o quatre mesos a la residència de l’Espanyol, i quan ja estava més adaptat vaig passar a un pis amb altres jugadors de la cantera, i les coses ja van ser més fàcils.
El canvi més gran que vaig notar, va ser al tornar aquí. La gent hem coneixía més, notava que parlaven de mi... però és agradable. Si que és cert que quan vaig arribar al primer equip, això va anar a més.

Com és la vida d’un jugador professional? Descriu-nos el teu dia a dia.
No és que un dia a la meva vida sigui res de l’altre món, la veritat. M’aixeco sobre les 9h., esmorzar amb el club, una mica de gimnàs i entrenament, i alguns dies, entrenament també per la tarda.
Els dies que no tinc entrenament per les tardes, vaig a l’universitat fins les 7:30h. i després intento descansar al màxim per encarar l’endemà. Obviament també tinc la meva vida pròpia, i algun dia, com tothom surto a sopar amb la parella o amics.

Després de gols importants com els de la temporada passada, com sents els socis periquitos?
Els socis sempre m’han transmès el seu recolzament, però sí que és cert que després d’aquests gols, he rebut més mostres d’afecte i la majoria em diuen que no deixi de treballar, que tard o d’hora arribarà el meu moment.

Parlem de la selecció nacional. Com ho veus? Lluny, a prop....
Ara per ara ho veig lluny, de fet, molt lluny. El que es necessita per arribar a la selecció és continuitat de joc i és el que més em falta. El que és segur és que l’única manera que tinc d’arribar-hi és amb molta feina a l’Espanyol.

Quin és el jugador que més admires, i en el que més et fixes, actualment de la Lliga espanyola?
Sense cap mena de dubte, Leo Messi. Últimament està fent coses molt diferents i úniques i està demostrant un nivell al que molt pocs poden arribar.

Per contra, qui és el teu ídol de la infància?
De ben petit sempre m’havia fixat en el Romario. Era l’únic capaç de fer coses diferents en aquell temps. Sempre recordaré que moltes coses que faig ara amb la pilota, a la primera persona que li vaig veure fer era en Romario.

Parlem una miqueta del present, i evidentment de l’Espanyol. Com veus la temporada?
Bé, vam començar molt bé, i molt forts. Guanyant partits, tant a la Lliga com a la Copa. De fet l’eliminació era previsible, és molt difícil mantenir el ritme de joc i bons resultats però el que toca és reaccionar i seguir lluitant per un bon lloc al final de temporada, per tal d’optar a les places europees.

Sabem que vas començar amb el Banyoles i després vas passar al Vilobí. Explica’ns alguna anècdota de quan corries pels camps de terra de Catalunya.
Doncs ara mateix, recordo un partit amb el Vilobí, que jugàvem a Manresa. Feia molta fred i plovia moltíssim, estava el camp pràcticament inundat. Tot i el mal temps, com gairebé sempre en aquestes categories vam jugar igualment, però quan vam tornar al vestidor en acabar el partit, teníem tots els peus morats del fred i l’aigua. Començàvem a tenir símptomes d’hipotèrmia... (rialles).
Parlem de futur? Com el veus?
Futur? Bé difícil, jo l’únic que vull és jugar i tenir una mica de continuïtat ja que fa forces temporades que no he jugat ni deu partits seguits. Però el que em queda és seguir treballant com ja he dit, i amb més ganes que mai.
Bé i no podia faltar la pregunta per la qual fem aquesta revista, vius Girona?
Per desplaçaments amb l’equip, els estudis i demés vaig poc per Girona durant l’any. Però quan torno, torno allà on ho he viscut tot i sembla que res ha canviat. Encara puc anar al mateix bar de sempre amb els amics de sempre i això em demostra que per molt que la meva vida com a futbolista hagi canviat tant jo segueixo sent el mateix.

Ara, i ja per acabar, un test ràpid.
Llibre o pel·lícula? I quin o quina?
Sóc més de pel·lícules i una de les meves preferides és El Diario de Noa, o potser Gladiator. Dos gèneres diferents però que m’agraden molt.

Mar o muntanya?
Sens dubte, mar. Sóc de sol, banyador i platja. No és que em desagradi la muntanya però quan tinc uns dies m’escapo a la platja.

Cuina d’autor o els macarrons de la iaia?
Tot i que sovint surto a menjar a restaurants de cuina d’autor he de confessar que com els macarrons de la meva àvia no hi ha res. Els de tota la vida són els millors.

Quan tens un moment de lleure...a què el dediques?
Doncs no ho sé, al cine, jugar a tennis i sobretot estar amb els amics.

Un moment que no podràs oblidar mai?
El gol contra la Real Societat no el podré oblidar a la vida per la importància que va tenir.
Un somni a curt termini?
Tot i que soni a utopia, el meu somni és jugar amb la selecció i guanyar algun títol. (rialles).

Algú a qui agrair molt...
Doncs de tot cor, a l’Oscar Aja. Era el meu entrenador quan jugava al Banyoles i va ser qui em va portar al Vilobí. Allà em va fer pujar de categoria fins que vaig fitxar per l’Espanyol B. És una persona que sense que jo li donés res a canvi va confiar moltíssim en mi i és qui va començar a fer possible la meva vida de jugador professional.