Curiositats: 100 anys

Converse

Les sabatilles Converse formen part de la història.
Una història llegendària plena d’herois i innovadors amants de l’esport.
Plena també de sabatilles mítiques com l’All Star, la més venuda de tots els temps, o la Jack Purcell, la primera en saltar a les passarel·les.
Tot comença el 1908 a Massachusets, on un noi de New Hampshire, en Marquis Mills Converse, funda la Converse Rubber Shoe Company, companyia de sabatilles de cautxú.
El jove Marquis va apostar fort per la indústria de la goma i en només 2 anys ja tenia 350 treballadors. En aquella època només fabricaven sabates protectores i resistents amb soles de cautxú.
Els jugadors de bàsquet van ser els primers en utilitzar soles de cautxú i, llavors, Converse va començar a produir sabatilles per aquest esport.
Amb l’objectiu de mantenir la productivitat durant els mesos de l’estiu, on la caiguda de les vendes era considerable, el 1917, es decideix llençar al mercat una sabatilla específicament dissenyada per jugar a bàsquet. Va ser una de les decisions més importants de l’empresa, i el resultat va ser la mítica All Star, model que avui dia encara es ven a tot el món.
Chuck Taylor, exjugador de bàsquet, s’uneix a la companyia quatre anys desprès. Amb la seva col·laboració l’All Star rep algunes modificacions i apareix l’“All Star Chuck Taylor” que es comença a vendre als EEUU. Acabava de néixer la sabatilla més venuda del món.
Amb el pas dels anys Converse es va anar decantant per algunes icones lluny del que era habitual, i algunes llegendes com James Dean, Elvis Presley, Chuck Taylor, John Lennon o Magic Johnson es van vincular a la filosofia i l’estil de vida de la marca. Converse un símbol d’autenticitat i independència, un mite.

Ford T

El Ford T va ser el primer cotxe fabricat en cadena, amb ell la indústria automobilística va començar una evolució fins als nostres dies i, aquest any, està d’aniversari. I no és un simple aniversari, perquè el Cotxe del Segle fa 100 anys. La marca amb un recolzament impressionant pensa celebrar l’efemèride de manera espectacular.
Els esdeveniments oficials varen començar el divendres 7 de Març a l’Amelia Island Concours d’Elegance (concentració anual de cotxes clàssics a Florida), però el punt àlgid de les festes serà del 21 al 26 de Juliol a la T Party 2008, on es reuniran més de 1.000 models diferents de Ford T; s’espera la millor concentració del món, a Richmond (Virginia, EEUU).
No obstant, la data exacta de l’aniversari serà l’1 d’Octubre.
Aquest dia de 1908 es va posar a la venda el primer Ford T, primer cotxe a un preu assequible produït a base d’un estàndard de fabricació.
Cinc anys més tard, va aparèixer la línia de muntatge i fins que es va deixar de fabricar, el 26 de Maig del 1927, es van vendre més de 15 milions de cotxes.

Toblerone

Inventat per Theodor Tobler i el seu cosí Emil Baumann, aquest típic dolç suís arriba als cent anys sent el més exportat del seu país.
La seva forma triangular feia pensar que estava inspirada en les típiques muntanyes suïsses, però no ha estat fins fa ben poc, que aquesta idea ha desaparegut, quan s’ha descobert que era un símbol de la maçoneria francesa. El nét d’un dels inventors, l’historiador Andreas Tobler, va explicar que el seu avi formava part d’aquesta ordre.
Tornant d’un viatge a l’Alsàcia d’Emil Barmann on va descobrir el turró italià, va ser quan néixer la idea de
crear el Toblerone. Només tornar d’aquest viatge, en Barmann li proposà a en Theodor barrejar xocolata amb
ametlles i mel, i d’aquí ve el seu nom, de Tobler més turrone. Es va fer popular ràpidament fins al punt de formar part del primer Dutty Free del món, inaugurat al 1947.
L’any 2007 es van fabricar 7.000 milions de paquets, batent així el seu propi rècord.
Actualment l’empresa pertany de Kraft Foods, filial de la companyia Philip Morris.

Galetes Trias

El proper 6 de juny ha estat la data escollida per l’empresa Galetes Trias i celebrar els seus 100 anys d’història, que es compleixen un parell de dies abans. Les receptes d’aquests dolços, ja sigui les teules, els“canutillos”, crocants o pralinets, encara mantenen el secret de la seva elaboració des de 1908. Aquestes receptes “secretes” els ha fet mantenir les peculiaritats en el sabor que els diferencia de la competència i alhora els ha mantingut en primera línia de vendes.
Aquesta tradicional marca ha sobreviscut durant quatre generacions seguint un mateix procés en la seva creació i conservant l’alta qualitat en els seus productes.
L’ametlla té un paper protagonista en la seva producció, els permet diferenciarse i els aporta un toc peculiar i personal que les fa destacar de les altres galetes.
L’empresa de Santa Coloma, disposa del seu particular museu on es pot observar la seva evolució i les seves especialitats. La seva coneguda varietat fa que hi hagi una galeta per a cada moment; un cafè, una celebració, una cop de vi dolç, un brindis amb cava, un comiat, una trobada romàntica o simplement uns minuts de plaer. No dubtis, busca el teu moment Tries al llarg del dia.

James Bond

Ian Fleming, mort l’any 1964, ara hauria cel.lebrat el seu centenari.
Va voler ser diplomàtic, però va acabar sent periodista (corresponsal de l’agència Reuter a Moscú) i fent el servei militar en el departament d’intel.ligència de la marina britànica.
Amb quaranta-cinc anys va iniciar la seva carrera literària amb Casino Royale, la primera de les seves dotze noveles i nou contes, amb en James Bond com a protagonista.
Bond, James Bond, l’agent secret 007, còdi que li otorgava llicència per a matar, es va convertir ràpidament, i en gran mesura gràcies al cinema, en l’arquetip de l’heroi de la guerra freda.
James Bond és un home sense atributs, sobretot morals, que representa a la perfecció la naturalesa d’un sistema de poder cada cop més deshumanitzat. Probablement els llibres de Ian Fleming no haguessin tingut l’èxit comercial aconseguit en el seu moment, si les seves adaptacions al cinema no haguessin aportat espectacularitat als seus arguments senzills i lineals, i al personatge una projecció pública que va contribuir decisivament a la seva mitificació.
Des de la sorprenent pel.lícula El satànic Dr. No (1962), el caràcter amoral i cínic d’un Bond, tan implacable com simpàtic i seductor es va gravar en l’imaginari d’un públic que ja començava a percebre la soterrada lluita per l’espai vital en el cor de la societat de consum.
Sense cap mena de dubte, el gran encert de Ian Fleming va ser prefigurar en el seu James Bond l’individu insolidari i de consciència blindada de la post modernitat.