La socialització del cadell.

Per: Santi Férriz. Veterinari especialista en petits animals.

Cada cop és més freqüent els problemes de comportament en els animals de companyia.
Les vocalitzacions excessives, miccions o defecacions inadequades, i comportaments anòmals (agressivitats, hiperactivitats, comportament destructiu) són motiu de consulta, i les causes més comunes són degudes a un mal aprenentatge de l’animal o pel desconeixement per part del propietari de les necessitats de la seva mascota.

Els veterinaris estem donant cada cop més importància a les primeres visites del cadell i intentem donar la informació perquè el propietari de la mascota tingui unes directrius per poder educar el seu animal.
Desafortunadament, la manca de temps o els mals hàbits fan que, en molts dels casos, aquestes pautes no siguin respectades i en el futur sorgeixin aquestes problemàtiques.

Una de les fases més importants de l’aprenentatge del cadell és la socialització que es dóna entre els 2-4 mesos. És en aquesta fase on el cadell ha d’interaccionar amb els seu entorn, amb altres animals de la seva espècie i rebre l’educació per tal d’obeir al propietari.
És molt important que el propietari rebi l’assessorament veterinari convenient, per tal de seguir les pautes més adequades per socialitzar la seva mascota.

La socialització ha de permetre al cadell interaccionar amb els altres animals i amb el seu entorn. Això permet acostumar-se als sorolls (aspirador, cotxes,....) i a ser tocat per altres persones diferents als propietaris.

També dins aquest període és important marcar les pautes de comportament i d’obediència bàsica del cadell. El mètode que s’acostuma a utilitzar és el de la recompensa; és a dir, mitjançant el premi fer crear un hàbit a la mascota .

De tot el que s’ha comentat, és molt important remarcar que si no s’aconsegueix interpretar algun dels comportaments anòmals de la nostra mascota no s’intenti fer-ho des de el punt de l’humanització.