Johanna Beekers.

Per X.F. Fotos: Encara.

Artista nascuda a Holanda llicenciada en Belles Arts. Viatgera incansable, porta exposant des de 1985.

Arrela a Girona per “culpa” d’un amic català que va conèixer a Zimbabwe en els 80.
L’Ignasi l’animà a venir a passar les vacances a Girona i en el transcurs del temps decideixen quedar-s’hi a viure. Ara les vacances les passen a Haarlem (Holanda).
Conscient de la dificultat que suposa relacionar-se sense saber l’idioma, decideix aprendre català treballant en un estudi d’arquitectura de Banyoles com a administrativa i organitzant exposicions al subterrani habilitat com a galeria.

Té el taller a Ollers prop de Banyoles en una masia que viu amb la seva parella Dalien i els seus fills, l’Inés i en Fèlix. Dues dones que defensen la seva homosexualitat amb la normalitat que es mereix, fins i tot, de no haver-ho de mencionar.

Com defineixes el teu art?
Un conjunt de sensacions i sentiments que els hi dono forma en el meu cap i que acaben plasmats en la meva pintura com conceptes abstractes. Els colors passen a ser molt importants, transmetent l’energia i els sentiments que vull mostrar. S’uneixen entre ells creant textures molt especials.

Em crida molt l’atenció la teva sèrie “Cavalls”. D’ on vares treure la inspiració?
Durant una temporada vaig rebre classes de munta i quan estava sobre el cavall tenia la sensació de dominar la situació, de poder anar on vulgues amb un simple gest. La noblesa d’un animal que desperta tot tipus de sensacions que alhora ha d’ésser controlat des d’una vessant tècnica i cerebral. Aquesta combinació de sentiments i tècnica va ésser la inspiració, traços indefinits mostren la forma del cavall combinats amb figures geomètriques.

La sèrie “Cavalls” és tota amb un format quadrat. Perquè?
Per poder combinar tota les sèries creades en la recerca d’una globalitat. Es poden agrupar i no saber quin és el primer ni l’últim. M’agrada treballar en sèrie per fer col·leccions més íntimes.

Actualment (Juny - Juliol 2007), estàs exposant a la Galeria Rodes de Banyoles. D’aquesta manera ens mostres la teva obra i la poses a la venda. Com es fa per posar preu a un quadre?
Difícil. Per prestigi, per exposicions realitzades, per mides...
La meva opinió és que l’art hauria de ser assequible per a tothom, però, entenc que l’originalitat i els sentiments són únics. L’art és poc valorat. Moltes vegades no ens parem a pensar si realment val el que val una Play Station.

Què penses quan sents: “Aquest quadre quedaria bé sobre el sofà del menjador...”?
Penso que és un argument pobre. Almenys, no hauria d’ésser l’únic. M’agradaria que primer agradés el meu quadre i que desprès es valorés el tema estètic o decoratiu.

I, fer un quadre pensant que quedaria bé en un lloc determinat?.
No em surt. A mi m’ha d’agradar el quadre. El quadre és un cúmul de sensacions i sentiments aplicats. No és gens satisfactori posar un color que no m’agrada.

Així, treballar per encàrrec?
Em limita la creativitat. Tot i així n’he fet, però donant vàries opcions dins de les meves sensacions i inspiracions.
Em considero artista i no una dissenyadora gràfica que has d’acceptar les premisses que provenen d’un departament de màrqueting.

Quines són les teves expectatives?
Meditar i pensar sobre la vida. La possibilitat de poder pensar amb tranquil·litat en provoca la sensació que la meva obra millorarà. El ioga ajuda.

Vius Girona ?
No. Sóc de camp i visc al camp. No m’agraden les ciutats, en general.
Però reconec que és molt bonica i el Barri Vell de Girona desprèn un classicisme formal i molt elegant.