Fa fred i no és d’hora. Entrem al restaurant, almenys jo amb son. Ens rep el Sr. David Illa el propietari i crec que s’adona que no estic gaire despert, doncs m’ofereix de seguida un cafè, que accepto.
Entrem a una sala privada, amb dues taules grans i ben guarnides, preparades per asseure’s-hi. Uns ninotets fent postures són sobre les taules, les decoren. La sala és molt acollidora. Esperant el desitjat cafè parlem una mica de tot plegat per trencar el gel. Entra un noi jove que amb destresa ens serveix el cafè. Aquest noi és l’Albert Requena, el responsable que tot funcioni.
Començo les preguntes. I la primera era òbvia.
Per què “El Mimolet”?
David Illa. Teniem un restaurant que es deia Galligants i el decorador que ens assessorà en les reformes és un amant d’un tipus de formatge anomenat Mimolette. Tant a la meva dona com a mi ens va agradar fonèticament i com que ens agraden els formatges, el vàrem escollir.
A mi particulament em sobta un restaurant al Barri Vell. És difícil d’aparcar i d’habilitar-hi un negoci d’aquest tipus. Com se us va acudir?
D.I. Perquè no n’hi havia. I també perquè ens agraden les construccions de pedra i el Barri Vell. Som conscients que s’ha de venir expressament però ens feia il·lusió. L’Ajuntament ens ha recolzat molt, al Barri Vell en general.
Defineix-me la vostra cuina.
Albert Requena. És una cuina creativa de temporada. Té unes arrels de cuina tradicional catalana amb els tocs “Mimolet”.
Per exemple uns canelons, guisats, peus de porc... Però combinem altres sabors i textures.
Aconsella’ns un plat que ens serveixi d’exemple. A.R. Els peus de porc amb espardenyes. Els peus de porc els fem com els feia la iaia. El bullim, el dessossem, el tornem a guisar i que s’enganxi amb el seu propi suc. Cruixent per fora i melós per dins. El tallem a daus, ho emmotllem i els servim amb les espardenyes (marisc) saltejades amb all i julivert.
Ens ho ha explicat movent les mans com si ho estigués fent. Cada vegada estic més convençut que els cuiners o gastrónoms en general, viuen la seva feina amb molta passió. Tant de bo s’encomanés a altres sectors.
M’has fet venir gana. Disposeu d’algun plat tradicional gironí?
A.R. No. Però és difícil que els nostres plats siguin d’un altre lloc. La matèria primera ens delata que som d’on som. No n’hi cap però alhora tots.
I un plat creat al Mimolet?
A.R. Vàrem fer el Tiramisú català, unes postres. Vàrem substituir els ingredients originals pels nostres. En comptes de mascarpone, recuit; amaretto per ratafia, etc. I al cim del Tiramisú, vàrem dibuixar amb pols de cacao el burro català.
D.I. Fins i tot, vàrem demanar permís als seus creadors que són de Banyoles.
Parleu-me del Celler.
D.I. Disposem d’una varietat de 200 vins. Com a vi de la casa recomenat, en tenim un de l’Empordà, el Sínols. També completem la nostra oferta amb variada selecció de formatges.
Jo he estat molt bé. Molt còmode. Hem fet una xerradeta tot prenent un cafè. La cuina del Mimolet és bona. El servei excel·lent. Però jo en destaco la comoditat, l’acollida. Em trobo com a casa. Un plaer.
Preus:
Menú molt complet:
Carta (preu mig):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada