Entrevista: Miquel Calçada

Mikimoto

Miquel Calçada i Olivella, també conegut com a Mikimoto, és un periodista català nascut el 13 d’agost de 1965 a Sabadell.
Com a periodista radiofònic, destaquen els programes a: Catalunya DX, En Pijama el cap de setmana, Mikimoto Club i Pasta Gansa.
En el món de la televisió, ha presentat i dirigit diversos programes: Oh, Bongònia, TV3 (1987); Mikimoto Club, TV3 ; Mikimoto Clip, La 2; Persones Humanes, TV3 (1993-1996); Solvència Contrastada, TV3 ; Afers Exteriors, TV3 (2003-2007); El mètode Larson, TV3 (2005); Prohibit als tímids, TV3 (2006).
També ha participat com a actor a la pel·lícula Les aparences enganyen de Carles Balagué (1991).
És cofundador, juntament amb Carles Cuní, del Grup Flaix, que inclou les emissores Flaix FM i Ràdio Flaixbac i el canal de televisió Flaix TV. Al 2007 va presentar la Marató de TV3 contra les malalties cardiovasculars.

1. Miquel Calçada o Mikimoto?
És igual que em diguin Miquel, Miki, Quel. Sóc la mateixa persona.

2. D’on surt el nom de Mikimoto?
Surt del meu nom Miquel i de l’afició que tenia per les motos. Miquel_moto, Mikimoto. Després va resultar que l’inventor de la perla cultivada va ser un senyor japonès de cognom Mikimoto, ara fa cent anys.

3. He llegit que ha estat un dels primers en innovar el llenguatge televisiu en la franja de nit. Ha estat pel Late Show el mateix que Joaquim Mª Puyal pel futbol. Que n’opina al respecte?
Que m’afalaga que em diguin això però crec que només vaig tenir la sort de ser al lloc adequat en el moment adequat. I per descomptat, ja feia temps que volia fer un tipus de programa com el que vaig fer en aquella època. No sé si ara en dirien un programa “fresc” però sí que haig de dir que per nosaltres era molt més important el contingut i la crítica no barroera que no pas la carícatura, per més ben feta que fos.

4. M’equivoco si qualifico el “Persones humanes” com un programa de referència? (recordarem al lector que pel programa varen passar personatges tant reconeguts com Toni Soler, Andreu Buenafuente, Toni Clapés, etc.)
Crec que va ser un programa més. Tanmateix també crec que això ho ha de dir la gent que es dedica a estudiar els mitjans de comunicació i, sobretot, els espectadors.

5. Com va sorgir la idea d’ “Afers Exteriors”? Té alguna anècdota divertida del programa?
Aquest tipus de programes fa dècades que funcionaven i funcionen a molts països. Tot i això són originaris dels EUA, com tantes altres coses relacionades amb els mitjans de comunicació i les noves tecnologies.
Però sí que és cert que fa quinze, vint anys, era tota una novetat no només a Catalunya sinó a Europa en general. I sobretot si tenim algun mèrit, aquest seria el d’adapatar-nos a un moment molt concret sociològicament parlant. Un moment històric en què el nostre país hi havia l’autoestima força alta i treballàvem per una autèntica recuperació
nacional. Alguns ens ho crèiem i ens ho continuem creient.

6. L’experiència de la Marató de TV3 va ser positiva?
Molt positiva. Sobretot perquè tot i que des de fora és possible que hom tingui una visió una mica escèptica del per què d’aquest tipus d’espectacles, crec que TVC ha sabut tractar-los amb molta dignitat i demostrar que si no fós per “La Marató” hi hauria desenes de projectes d’investigació que no s’haurien engegat mai.

7. Quinze anys del Grup Flaix. Felicitats. S’han complert els reptes originals o encara s’ha de treballar per assolir-los?
Sempre s’ha de treballar per assolir reptes de la mateixa manera que sempre s’ha de pedalar dalt d’una bicicleta si no volem caure. Després de quinze anys hem creat una marca com “Flaix”, reconeguda per tota una generació i hem posat les bases per altres projectes més ambiciosos.
Tota la gent que treballem al Grup Flaix estem molt agraïts a la gent que ens escolta. Malgrat l’esforç que suposa mantenir dues cadenes diàries líders a bona part del país, l’autèntic mèrit és la fidelitat de la gent que ens escolta cada dia.

8. Què en pensa de la TV actual?
Doncs que el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) hauria de tenir potestat sobre tots els operadors que emeten a Catalunya. Només així ens acostaríem una mica més als països occidentals pel que fa a mitjans de comunicació audiovisual. Hi ha elements a la televisió de casa nostra que difícilment podrien sobreviure en la majoria de societats europees de les quals diuen que en formem part.

9. El veurem més sovint per la televisió?
És possible. En aquests moments estic submergit en l’activitat diària del Grup Flaix i també en els meus estudis.

10. Aconselli’ns. Quin creu que ha de ser el paper dels mitjans de comunicació en la societat?
Hi ha una cosa que és clara i que em van ensenyar el primer dia que vaig trepitjar una emissora de ràdio: ”...mira sempre que tot allò que facis entretingui i formi”. I en el cas dels mitjans de comunicació jo hi afegiria: “...i que informi”.

TEST.
El primer que se li passi pel cap:
TV: un modus vivendi.
Ràdio: el millor invent del segle XX.
Share: pressió.
TV3: la televisió pública nacional del meu país.
Buenafuente: un gran humorista.
Quim Monzó: un bon amic, i soci del RACC.
Megapubilla: una altra època
Programa 118 de Persones humanes: últim programa.
Infanta Elena: programa 42.
Carles Cuní: un amic que viu molt bé. “El soci”.
La llengua catalana: un dels motius pels quals em dedico als mitjans
de comunicació.
La Cope: ...
Un mestre: Joan Coromines.
Un plat: Carxofes a la brasa.
Unes vacances somiades: sóc un privilegiat. Les miro de fer cada any.
Girona: la tres vegades immortal.