Article patrocinat per:
En l’actualitat si mirem les notícies per la televisió, premsa o qualsevol mitjà de comunicació podem observar com moltes d’aquestes van relacionades amb la gent gran o, com personalment m’agrada anomenar-los “gran gent”.
Per exemple, el futur de les pensions a Espanya, la Llei de Dependència que, tot i que va adreçat a col·lectius de qualsevol edat, en gran mesura fa referència a les persones grans; les famoses hipoteques inverses, un producte que està a l’ordre del dia en les entitats financeres, especialment en caixes; la manca de llits en residències; l’allargament de l’edat de jubilació…
Per centrar-me en algun dels punts anteriors, comentaré amb profunditat la hipoteca inversa perquè és producte novedós a Espanya i que té molt de mercat, ja que la població espanyola està força envellida i les grans inversions o els estalvis dels espanyols actualment estan dipositats en immobles.
Una hipoteca inversa es podria definir de forma molt simple com el canvi d’un actiu immobiliari propi per a la percepció d’una renda que pot ser temporal o vitalícia.
Altres característiques del producte que han estat regulats en la llei de reforma del mercat hipotecari són: va adreçat a persones de 65 anys o més, que tinguin un immoble en propietat, els titulars de la hipoteca inversa no han de pagar l’impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD), i, a més, el producte gaudeix d’una excel·lent fiscalitat ja que les rendes percebudes no tributen per cap concepte.
Però, realment és un bon producte per la gent gran? Si ens fem aquesta pregunta, caldria fer moltes matitzacions, ja que la finalitat d’aquest producte és lògicament millorar la qualitat de vida de persones grans que tenen una pensió pública baixa però a la vegada estan hipotecant un patrimoni que ja tenien pagat. Per això, m’atreviria a dir que és un producte adequat per persones soles que tenen una renda baixa i un immoble en propietat que probablement té un valor de mercat molt elevat, ja que en aquests casos els pot suposar duplicar o triplicar els seus ingressos.
És molt important que la contractació d’aquest producte estigui consensuada amb els hereus, fills,… perquè en el moment de defunció del/s titular/s de la vivenda, seran aquests qui hauran de fer front al deute acumulat i per tant, cal que tinguin assumit que ho rebran i, així evitar problemes futurs. Per això en la negociació, explicació i, fins i tot, en la signatura davant de notari del producte, és molt convenient que hi hagi la participació dels fills, hereus,…
Cal indicar que a nivell internacional la hipoteca inversa ja funciona des de fa temps i, en països com Estats Units, hi han donat una importància tal que, per exemple, han creat uns centres d’informació i assessorament estatals específics per aquest producte. A Espanya caldria plantejar-se si cal crear un mecanisme similar a aquest, ja que actualment és únicament a la xarxa de les entitats que ho comercialitzen on es rep la informació i, és possible, que el personal d’aquestes entitats no conegui amb suficient profunditat un producte tant complexe.
En conclusió, considero que la hipoteca inversa és una molt bona solució en la societat espanyola per la situació d’envelliment que pateix, per les pensions públiques tant baixes que es perceben i per la gran inversió immobiliària que hi ha, però a la vegada cal una gran informació i assessorament per part de les entitats que la comercialitzen.
Per exemple, el futur de les pensions a Espanya, la Llei de Dependència que, tot i que va adreçat a col·lectius de qualsevol edat, en gran mesura fa referència a les persones grans; les famoses hipoteques inverses, un producte que està a l’ordre del dia en les entitats financeres, especialment en caixes; la manca de llits en residències; l’allargament de l’edat de jubilació…
Per centrar-me en algun dels punts anteriors, comentaré amb profunditat la hipoteca inversa perquè és producte novedós a Espanya i que té molt de mercat, ja que la població espanyola està força envellida i les grans inversions o els estalvis dels espanyols actualment estan dipositats en immobles.
Una hipoteca inversa es podria definir de forma molt simple com el canvi d’un actiu immobiliari propi per a la percepció d’una renda que pot ser temporal o vitalícia.
Altres característiques del producte que han estat regulats en la llei de reforma del mercat hipotecari són: va adreçat a persones de 65 anys o més, que tinguin un immoble en propietat, els titulars de la hipoteca inversa no han de pagar l’impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD), i, a més, el producte gaudeix d’una excel·lent fiscalitat ja que les rendes percebudes no tributen per cap concepte.
Però, realment és un bon producte per la gent gran? Si ens fem aquesta pregunta, caldria fer moltes matitzacions, ja que la finalitat d’aquest producte és lògicament millorar la qualitat de vida de persones grans que tenen una pensió pública baixa però a la vegada estan hipotecant un patrimoni que ja tenien pagat. Per això, m’atreviria a dir que és un producte adequat per persones soles que tenen una renda baixa i un immoble en propietat que probablement té un valor de mercat molt elevat, ja que en aquests casos els pot suposar duplicar o triplicar els seus ingressos.
És molt important que la contractació d’aquest producte estigui consensuada amb els hereus, fills,… perquè en el moment de defunció del/s titular/s de la vivenda, seran aquests qui hauran de fer front al deute acumulat i per tant, cal que tinguin assumit que ho rebran i, així evitar problemes futurs. Per això en la negociació, explicació i, fins i tot, en la signatura davant de notari del producte, és molt convenient que hi hagi la participació dels fills, hereus,…
Cal indicar que a nivell internacional la hipoteca inversa ja funciona des de fa temps i, en països com Estats Units, hi han donat una importància tal que, per exemple, han creat uns centres d’informació i assessorament estatals específics per aquest producte. A Espanya caldria plantejar-se si cal crear un mecanisme similar a aquest, ja que actualment és únicament a la xarxa de les entitats que ho comercialitzen on es rep la informació i, és possible, que el personal d’aquestes entitats no conegui amb suficient profunditat un producte tant complexe.
En conclusió, considero que la hipoteca inversa és una molt bona solució en la societat espanyola per la situació d’envelliment que pateix, per les pensions públiques tant baixes que es perceben i per la gran inversió immobiliària que hi ha, però a la vegada cal una gran informació i assessorament per part de les entitats que la comercialitzen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada