La tornada a l'escola.

Per: Rosa Férriz. Mestra i logopeda.

Ha arribat el setembre i comença un nou curs escolar. Quan arriba aquest mes, ens tornem a posar a to en qüestió d’horaris i rutines i sembla que tot torna a la "normalitat" després de les vacances.
Els nens i nenes comencen l’escola, alguns per primer cop i d’altres que no. Els més petits de casa, els que comencen l’educació infantil, hauran de seguir un procés d’adaptació: a l’espai, als mestres i als companys. Cal tenir en compte que es produeix un trencament del vincle matern-patern, ja que fins llavors, l’infant ha estat protegit en l’entorn familiar. És una etapa en la que cal estar alerta però sense angoixar-s’hi massa; hi ha nens que s’adapten molt ràpidament a tots els canvis i d’altres que els costarà més: es mostraran tímids, ploraran, no voldran deixar marxar als pares… Des de l’escola es vetlla perquè els infants se sentin acollits: els i les mestres els donaran afecte i hi posaran una especial atenció per tal que aquests primers dies els nens es vagin fent seu un ambient en el que passaran la resta de curs. Actualment hi ha moltes escoles, per no dir la gran majoria, que ofereixen una entrada gradual a l’escola, fet que afavoreix que l’adaptació sigui paulatina i no sobtada. Això vol dir que en alguns casos els nens només aniran a l’escola pel matí o per la tarda algunes hores, augmentant l’estada d’hores a l’escola gradualment fins aconseguir l’horari escolar complet.
És important tenir en compte que l’escola és un espai on els nostres fills hi passen moltes hores i que no només hi aprenen continguts, sinó que també aprenen a ser persones, a conviure i a viure en societat. Si tenim clars aquests aspectes i si la relació família-escola és fluïda per tal de tenir una línia d’acció comuna, el pas dels nostres nens per l’escola serà molt més que un lloc on estaran ocupats mentre els grans estem treballant. Serà un espai on creixeran com a persones.