Imma Turbau. Escriptora.

Periodista però "sempre he volgut ser escriptora".
A Girona va treballar a El Punt, de molt jove. Més endavant a Ràdio Marina, TV Tossa, Catalunya ràdio. Fa un salt important i treballa al capdavant del departament de premsa d’una nova empresa cultural que acabava d’obrir la seva seu a Barcelona.
Es trasllada a Lisboa cap a una nova delegació que la seva empresa inaugurà. D’allà cap a Madrid com a Directora del Ateneo de Casa América, càrrec que disposa actualment.
Ha publicat a El País i el Mundo, a Tiempo i a Cuadernos Hispanoamericanos, entre d'altres.
"Vaig dirigir un curt infecte" i té contes en algunes antologies...
Pensa que entretenir no és accessori.

Cuando David se suicidó, Sandra y él llevaban ya años sin verse. Pero ambos sabían que seguían atados por un oscuro secreto, por algo que ocurrió una tarde de verano cuando los dos formaban una pareja de adolescentes rebeldes y enamorados. Algo trágico e irremediable que iba a marcar sus vidas para siempre." El juego del ahorcado (Barcelona, Mondadori, 2005).

La seva novel·la ha estat un èxit. Escrita en castellà, disposa d’una prosa directe amb uns protagonistes d’una força i un caràcter inoblidables. El juego del ahorcado ens apropa a una complicada iniciació sentimental en l'Espanya dels anys vuitanta. És una història d'amor salvatge, com solen ser-ho en l’adolescència, però també és una història de suspens, un drama psicològic i un retrat agredolç dels joves, que guarden secrets, que creixen sense que els seus pares se n’adonin i que conserven la crueltat i la innocència dels nens.

Imma Turbau ha estat a Itàlia presentant la novel·la. Ha tingut molt bona acollida com va tenir en el seu moment a Portugal. Una novel·la que no passa desapercebuda. És per això que properament es filmarà a Girona la pel·lícula basada en la seva obra.

He llegit molts qualificatius sobre la teva novel·la. Però el que més m’ha sobtat és un de teu. És com una peça Punk. Per què?

Volia fer una novel·la que es pugues llegir d’una sentada. Amb ritme, contundent com una peça punk: dos minuts, tres acords, entrar i sortir. Depenent del país on s’ha publicat, l’han qualificat de diferent manera. A Itàlia com a dura i a Portugal com a escandalosa.

La ciutat de la novel·la s’assembla molt a Girona. Ho és?
És Girona, Zamora, Bari... És un personatge més de l’història. Una ciutat de províncies que tothom la pot identificar com la seva.

Justament a Girona es filmarà la pel·lícula basada en la novel·la. La dirigeix Manuel Gómez Pereira i el guió és de Salvador García Ruiz. Hi col·labores?
La meva col·laboració es basa en deixar que facin la seva feina. Que es facin seva la història. Em fan moltes consultes i jo intento donar respostes. Són molt bons professionals.

Actualment ets la Directora de Ateneo de la Casa América de Madrid. Quines tasques desenvolupes?
Coordino, organitzo i superviso totes les tasques culturals per tal de promoure l’Amèrica llatina a Espanya.
Un càrrec que requereix viatjar molt.

Tu que viatges tant. Aconsella’ns un lloc especial?
A mi si algú em vol raptar una setmana que em porti a l’Hotel Santo Domingo de Antigua, Guatemala. Impressionant.

Qui t’agradaria que et raptes?
El meu home.

Ja per acabar. Què en penses de Girona com a ciutat?
Magnífica per viure-hi. Trobo a faltar el Passeig Arqueològic i la part antiga. Anar a la Rambla el diumenge al matí...De fet el que he après és que la teva vida és com tu te la fas, no importa a on.

Imma sempre somriu, és vivaç i entusiasta. Li agrada llegir i escriure; sortir amb amics; escoltar Jobim, Sinatra i Nick Cave. Les bones pel·lícules i la vedella amb bolets de la seva mare.
I a nosaltres ens agrada que una gironina de renom ens concedeixi una entrevista. Li desitgem, molta sort.