22/9/07

Ricardo Huélamo. El fisioterapeuta de l'elit a l'abast de tothom.

Zinédine Zidane, Lance Amstrong, Carlos Sáinz, Clyde Drexler o Montoya saben que és el fisioterapeuta nº1 del món. Ell ho porta molt bé. Conscient que quan va començar disposava d’un local de 20 m2 a Quart. Ha crescut, ara disposa d’un extens currículum i tracta amb l’elit i amb persones anònimes "que són realment a les que més agraeixo i em fa sentir més satisfet del meu treball ".


Una lesió essent pilot de MotoCross li va fer obrir els ulls. El doctor Vilarrubias el va tractar i el rehabilità. Des d’aquell moment va concebre que la seva vida professional havia d’anar encaminada a ajudar a la gent. Decideix estudiar a la Universitat Internacional de Catalunya. Va viatjar als Estats Units on va treballar amb Mike Shimanski, un dels millors rehabilitadors de la NBA. D’això ja fa més de 20 anys.
Tractes a moltes figures de l’esport. Com va començar?
Em varen trucar des de Madrid perquè Carlos Sáinz que estava a Lloret es va ressentir d’una lesió a l’espatlla. Vaig anar-hi i li vaig dir que jo el podria recuperar i així va ser. Llavors em van incorporar a l’equip Subaru. Des d’aleshores he anat treballant dins del món del motor.

Has tingut cura de Juan Pablo Montoya i Nick Heidfeld dins de la F1. Explica’ns com és aquest món.
La F1 és molt hermètica, plena de desconfiança entre escuderies.
Viatges molt, és un ritme vertiginós.

I la relació amb els pilots?
Els pilots són molt exigents. Va ser apassionant treballar amb Montoya. No té un terme mig, quan esta emprenyat, està emprenyat.

Què tal Fernando Alonso? És tant sec com sembla?
En les distàncies curtes és un "tio" normal. Si pot parlar.
Pensa, que és l’actual campió i és molt exigent amb ell mateix i amb la gent que l’envolta. Ser el nº1 et fa ser individualista.

Actualment estàs vinculat a la F1?
Ara estic a la GP2 a l’equip Piquet amb en Roldán Rodríguez.

I la temporada que ve?
Bé, estic estudiant possibles ofertes.
(Ell no m’ho ha dit, però us puc dir que actualment disposa d’ofertes d’equips esportius de primer nivell. Sobretot del món de la F1. )

Toni Elias, Nani Roma, Arcarons, ... Són noms vinculats al món del motor. Però també has treballat amb figures d’altres esports com Zidane, Clyde Drexler (NBA) o Lance Amstrong. Com és el tracte amb ells.
Tinc o he tingut un tracte purament professional, intento fer la meva feina el millor possible.
Però amb en Zidane ha transcendit en una amistat. És una de les millors persones que he conegut. Actualment puc dir que és un bon amic que em truca sovint.

Però sorties amb bici amb Lance Amstrong!
Si, m’agrada molt el ciclisme i sortíem a buscar-li casa per Girona. Imagina’t la cara que posava la gent quan apareixia amb ell i amb bici. És molt especial. Quan anava sobre la bici pràcticament no podies ni mirar-lo a la cara.

Conec la teva gran afició pel ciclisme. Què en penses dels enrenous del dopatge, sobretot en el Tour de França.
En primer lloc haig de dir que el ciclisme és un dels esports més durs que existeixen. És molt difícil de recuperar-te després de cada etapa. No estic justificant el dopatge, però crec que els francesos en fan un gra massa. Els organitzadors del Tour els molesta que guanyin corredors que no siguin francesos.
A més és un esport que les cases comercials o espònsors no miren si has fet un bon paper, volen guanyadors.

Et veig enfadat...
N’estic. Diguem en quin esport quan estàs entrenant et vénen per sorpresa i et fan un control antidopatge. Et paren a la carretera i et fan les proves in situ.
Mira que és un esport que practico i que m’agrada moltíssim i ara no em plantejo estar-hi vinculat professionalment, tot i que he disposat d’ofertes dels millors equips del món.

Bé. Canviem de discurs. Parlem d’anècdotes divertides que recordis.
Una de molt bona. Em van trucar quan estava a San Diego (EUA) que tornés perquè en Sáinz va tenir un accident. Només arribar a Barcelona vaig anar a la Dexeus i vaig veure un control policial a l’entrada força espectacular. Vaig pensar "si que n’és d’important en Carlos". M’endinso i vaig a la planta on estava ingressat. La meva sorpresa és que hi havia la Reina Sofia i l’Infanta Elena. La Infanta s’apropa i em comenta si era el fisio d’en Carlos. Li dic que sí. Em diu si pot fer-li un massatge allà on l’esquena perd el seu nom, que ha caigut del cavall i que necessita rehabilitació. Li dic "claro que sí, Infanta Sofía", confonent-me de nom. Bé puc dir que he recuperat un gluti "reial".

N'hi ha una altra de no tant divertida, va ésser a Praga, a l’aeroport em van confondre amb un atracador i l’Interpol em va retenir tot un dia fent-me omplir sis folis amb la meva signatura per comprovar que no fos falsa.

Amb tants viatges. Vius Girona. Què en penses de Girona?
La gaudeixo quan puc. És la millor ciutat del món. Una ciutat amb una magnífica qualitat de vida.
I per acabar. Què hi trobes a faltar?
M’agradaria que tingués clíniques privades més preparades.
Hem acabat.
Li demano si disposa de fotos per documentar l’entrevista. Obre un armari per buscar-les i d’allà surten samarretes, mallots, guants, cascos, pilotes... Objectes signats pels millors esportistes del món. Objectes que jo personalment, exhibiria com els tresors més preuats. Ell ja ho té més que assumit.
Marxo cap a la redacció i de sobte me n’adono que he fet una entrevista al guru dels fisioterapeutes. Un dels professionals més reconeguts del món!
Abans no m’ho semblava, potser pel seu tracte tan proper; potser perquè té la clínica a Quart (Rihuma)...
Suposo que si no fos d’aquí, en seriem tots més conscients. Sol passar.