Fer de Luís Llach

Per Salvador Sostres.

Disc: Homenatge a Lluís Llach. Si véns amb mi.

Publica: PICAP

Article gentilesa de: Jordi Torres, KinaKanyamusic. Promoció discogràfica.

Ja fa més de 8 mesos que va fer el seu darrer concert. A Verges, suposo que tothom encara el té present. Aquest matí, abans de començar a escriure aquest text, he telefonat a l’Andréas Claus que és el seu mànager per demanar-li una entrevista. M’ha dit que no, que el Lluís vol deixar de fer de Lluís Llach. Ben al contrari, una bonica selecció de cantants nacionals i internacionals han decidit fer de Lluís Llach en aquest disc d’homenatge que ara tenen a les mans. La primera part conté cançons fetes expressament per a l’ocasió, i encara que siguin odioses les comparacions, potser la “Penyora” de la Maria del Mar Bonet, les “Onades” de Sílvio Rodríguez i “La casa que vull” de Miquel Gil són les peces més encisadores. La segona part conté versions de cançons del Lluís que ja s’havien publicat d’artistes com Ana Belén, Jean-Michel Jarre o Alessio Lega. Quan pots fer versions i més versions de les cançons d’un artista i aquestes versions, com és el cas de les que aquí es poden escoltar, són encara una bona cançó, vol dir que estem davant d’una obra original extraordinària, d’una essència potentíssima i exacta, fins al punt que pots vestir-la i despullar-la però sempre acabarà tenint la mateixa intenció i serà evocadora amb la mateixa intensitat. És incomprensible que Lluís Llach hagi plegat i és dramàtic que l’art, i més concretament la música, i més concretament la cançó i encara més concretament Catalunya, ens estiguem perdent l’oportunitat de qualitat i de bellesa dels molts fruits que el talent i la sensibilitat de Lluís Llach podrien encara donar. Ell diu que es tracta d’anar assumint cada moment vital, però la seva obra canta per altres veus si ell calla i esperem que amb el temps li acabin sortint cançons com surten les fulles als arbres i tot comiat quedi en breu parèntesi per descansar. Lluís LLach diu que no vol fer més de Lluís LLach i vet aquí que artistes de mig món s’han unit en aquest disc per fer de Lluís i cantar-li el seu enyor. Jo mateix faig de Lluís Llach fent aquest petit text, el petit text que de ben petit sempre vaig somiar que algun dia em demanaria i que ha fet falta que plegués i que finalment qui me l’encarregués fos Joan Carles Doval, el president de la discogràfica PICAP que és qui ha tingut la bona idea de publicar aquest treball. No sempre, a la vida, les coses arriben quan un les esperava, però també és veritat que ningú no va dir-nos que hagués de ser fàcil. Amb la mateix esperit de revolta que ha marcat el signe moral de l’obra del Lluís Llach, vet aquí aquesta revolta tan bella com les seves per adjuntar algunes de les seves millors cançons a les estrelles i recordar-li que existim i que ens fa falta i que el volem i que no sabem què fer-ne de l’enyor i que no ens deixi sols.