Article patrocinat per:
Studio Poggenpohl. Josep Boada Soler. Avda. Lluís Pericot 24. 17003 Girona. t.972 21 90 69.
Showroom exclusiu per Girona i província. Exposició de mobiliari Poggenpohl amb aparells Gaggenau i Neff.
Un nou punt de referència en el disseny d’interior, estudiant el seu espai (cuina, sala de bany...).
Servei de reformes integrals per a la seva llar comptant amb un grup de professionals amb experiència en el sector.
Per: Carles Soldevila. Director d'assegurances de Caixa de Manresa. El passat mes de desembre es va publicar la Ley de Promoción de la Autonomía Personal y atención a las personas en situación de dependencia (llei 39/2006 de 14 de desembre) més coneguda com a llei de dependència.
Es tracta d’una llei molt important, ja que és una de les principals promeses electorals del govern actual.
Realment parlar de dependència no és un tema gens novedós, ja que fa molts anys que tant des del sistema privat com del públic, s’hi estan buscant solucions.
Llavors, per què no s’ha fet abans? Personalment crec que la medició quantitativa del cost d’aquest servei de dependència així com la determinació de qui podrà ser-ne beneficiari és realment complexa.
Finalment, des del punt de vista públic s’ha optat per un sistema universal d’ajuda a tota la població sense tenir en compte la situació econòmica, l’edat, sexe,… del perceptor, per tant, s’aplicarà en la seva forma més àmplia el principi de no discriminació. No obstant, si observem en la llei qui podrà rebre l’ajuda, es veu que es tracta dels casos de dependència més greus i més severs que hi ha i, per tant, limita la seva prestació a un grup més reduït.
L’estimació del finançament públic d’aquesta llei és molt elevat, tot i que probablement, encara faltaran recursos econòmics. Respecte com s’aconseguiran aquests recursos per part de l’estat, s’havia comentat de repercutir-ho via impost directe a les persones, però finalment serà l’estat qui ho finançarà.
A més de la part pública, també cal tenir en compte el sistema privat, ja que el sistema de copagament, és a dir, part finançada pública i part privada, queda reflectida en la llei. Així en breu la gent començarà a veure anunciades assegurances o productes financers que cobriran la potencial situació futura de dependència i, on el principal avantatge per contractar-los serà, probablement, el tractament fiscal que tindran i el principal problema el cost, ja que es preveu que no serà un producte barat, fet que pot impedir parcialment la seva contractació. Per altre banda, també s’està potenciant la seva incorporació com a nova contingència en productes de previsió social com els plans de pensions.
No obstant, des d’un punt de vista crític cal indicar que finalment s’ha vist la llum a aquesta nova llei, fet que és positiu, però cal veure com es podrà mantenir el cost de la mateixa i, els rerafons que s’hi poden veure:
· El fet d’aprovar aquesta nova llei de dependència ajudarà que certa població que actualment no treballava per fer-se càrrec de persones dependents, puguin tornar al mercat laboral i per tant cotitzar, fet que fins ara no feien en tenir una persona al càrrec. Al no cotitzar podria fer que en un futur, aquestes persones no cobréssin pensió i per tant, arribéssin a tenir problemes econòmics.
· Un altre punt important és el finançament públic: hi és, però que passarà si en un moment determinat no és suficient, es repercutirà via impost? Ara la caixa de la Seguretat Social té superàvit però cal tenir en compte que en gran part les jubilacions actuals provenen de la postguerra i per tant són menors, però això no durarà eternament i caldran noves vies de finançament, perquè tot i que ara hi ha nombres verds, hi ha altres qüestions futures a preveure com el finançament de les pensions públiques.
En resum, el poder mantenir aquest sistema de dependència, i per tant, promoure accions que beneficïin a la gent cada vegada més envellida (que és la situació a la que actualment es troba Espanya) està molt i molt bé, però el més important és poder-ho mantenir i fer polítiques amb visió futura i no només del dia a dia.
Es tracta d’una llei molt important, ja que és una de les principals promeses electorals del govern actual.
Realment parlar de dependència no és un tema gens novedós, ja que fa molts anys que tant des del sistema privat com del públic, s’hi estan buscant solucions.
Llavors, per què no s’ha fet abans? Personalment crec que la medició quantitativa del cost d’aquest servei de dependència així com la determinació de qui podrà ser-ne beneficiari és realment complexa.
Finalment, des del punt de vista públic s’ha optat per un sistema universal d’ajuda a tota la població sense tenir en compte la situació econòmica, l’edat, sexe,… del perceptor, per tant, s’aplicarà en la seva forma més àmplia el principi de no discriminació. No obstant, si observem en la llei qui podrà rebre l’ajuda, es veu que es tracta dels casos de dependència més greus i més severs que hi ha i, per tant, limita la seva prestació a un grup més reduït.
L’estimació del finançament públic d’aquesta llei és molt elevat, tot i que probablement, encara faltaran recursos econòmics. Respecte com s’aconseguiran aquests recursos per part de l’estat, s’havia comentat de repercutir-ho via impost directe a les persones, però finalment serà l’estat qui ho finançarà.
A més de la part pública, també cal tenir en compte el sistema privat, ja que el sistema de copagament, és a dir, part finançada pública i part privada, queda reflectida en la llei. Així en breu la gent començarà a veure anunciades assegurances o productes financers que cobriran la potencial situació futura de dependència i, on el principal avantatge per contractar-los serà, probablement, el tractament fiscal que tindran i el principal problema el cost, ja que es preveu que no serà un producte barat, fet que pot impedir parcialment la seva contractació. Per altre banda, també s’està potenciant la seva incorporació com a nova contingència en productes de previsió social com els plans de pensions.
No obstant, des d’un punt de vista crític cal indicar que finalment s’ha vist la llum a aquesta nova llei, fet que és positiu, però cal veure com es podrà mantenir el cost de la mateixa i, els rerafons que s’hi poden veure:
· El fet d’aprovar aquesta nova llei de dependència ajudarà que certa població que actualment no treballava per fer-se càrrec de persones dependents, puguin tornar al mercat laboral i per tant cotitzar, fet que fins ara no feien en tenir una persona al càrrec. Al no cotitzar podria fer que en un futur, aquestes persones no cobréssin pensió i per tant, arribéssin a tenir problemes econòmics.
· Un altre punt important és el finançament públic: hi és, però que passarà si en un moment determinat no és suficient, es repercutirà via impost? Ara la caixa de la Seguretat Social té superàvit però cal tenir en compte que en gran part les jubilacions actuals provenen de la postguerra i per tant són menors, però això no durarà eternament i caldran noves vies de finançament, perquè tot i que ara hi ha nombres verds, hi ha altres qüestions futures a preveure com el finançament de les pensions públiques.
En resum, el poder mantenir aquest sistema de dependència, i per tant, promoure accions que beneficïin a la gent cada vegada més envellida (que és la situació a la que actualment es troba Espanya) està molt i molt bé, però el més important és poder-ho mantenir i fer polítiques amb visió futura i no només del dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada